DISCURSO DEPORTIVO

Por Robert Lozano Vergés

El cielo puede esperar

with 5 comments

“Siempre se puede tomar notas, tratar de llenar renglones de frases, pero para emprender la escritura de una novela hay que esperar a que todo se vuelva compacto, irrefutable, hay que esperar a que aparezca un auténtico núcleo de necesidad. Uno mismo nunca decide la escritura de un libro; un libro es como un bloque de hormigón que se decide a cuajar, y las posibilidades de acción del autor se limitan al hecho de estar ahí y esperar, en una inacción angustiosa, que el proceso arranque por sí sólo”. El Barça encontró su núcleo de necesidad en el Bernabéu y sigue edificando su epopeya. Personalmente, he tardado cuatro días en recuperar los niveles habituales de adrenalina y de euforia. Ya en frío, mi proceso ha arrancado, me ha golpeado un bloque de hormigón en la cabeza y, sin angustia alguna reconozco que el baño del Barça fue sin espuma. O no fue tal.

Si hiciéramos un ranking de los 20 mejores partidos del equipo de Guardiola, el Madrid 1 Barça 3 no estaría entre ellos. Alguien pensará que esto todavía otorga un valor superior a la victoria. La fórmula sería la siguiente: si un Madrid en un estado de forma óptimo y con todas las circunstancias a su favor sucumbió ante un Barça terrenal, significa que este equipo es invencible, luego la Liga está vista para sentencia. Nada más lejos de la realidad.

El partido, como la temporada del Barça, está marcado por los detalles. Tres flashbacks:

1. Último minuto del Barça-Sevilla, empate a cero. El fútbol, una película sin guión, nos depara el mejor de los desenlaces: un penalti a favor. El lanzador, el mejor futbolista del planeta. Ni Aaron Sorkin lo hubiera concebido así. Y Varas detiene la pena máxima. 2. Último minuto del Getafe-Barça. A punto de sumar la primera derrota de la temporada Messi dispone de un uno contra uno diseñado para su zurda. Metería 99 de 100, pero ese se estrella en la madera. 3. Madrid-Barça: el chute de Xavi rebota en Marcelo, toca el palo y ¿match point? Sí, entra. Como tantas veces se ha ido fuera. Esto no es suerte, son lances del juego, pormenores que marcan un partido y deciden una temporada.

Si repasamos el encuentro con frialdad observaremos que el partido del Barça no fue redondo. El Madrid lo asfixió durante los primeros veinte minutos y gran parte de los jugadores se encuentran en un estado de forma ligeramente inferior al de otras temporadas. Iniesta, excelso (y chupón) en la segunda parte, se mostró errático en la primera. Al margen del gol, Cesc fue un espejismo errante durante todo el partido. Piqué sigue aguantándose gracias a la falta de centrales solventes del equipo e incluso Valdés (es humano) falló repetidamente con el juego de pies. Tan sólo Puyol y Busquets rayaron a un nivel superlativo durante gran parte del partido.

El Barça es un equipo tan bueno que siempre cumple en las grandes citas. Contra los blaugrana, el Madrid padece un complejo de inferioridad neurótico debido, en gran parte, a la anemia que sufre en el centro del campo. Guardiola mezcló a los cinco futbolistas que más adoran el balón del mundo. Que la toquen, que la escondan, que desesperen. Esa era la receta y sólo pudo cocinarse cuando el Madrid se aculó, atemorizado con la posibilidad de encajar una nueva goleada.

La novela del Barça de esta temporada se escribe por la necesidad. Por aquellos partidos en los que el equipo se ha dejado llevar por su talento, confiando que se ganarían por arte de birlibirloque. Son los mejores del mundo, no hay duda. Pero la Liga no se ha ganado y el cielo puede esperar.

N. del A: El encomillado pertenece a un fragmento de “El mapa y el territorio”, del escritor Michel Houllebecq.

Written by @robertlozano_

13 diciembre, 2011 a 2:01 PM

Publicado en Barça, Fútbol

Tagged with , , , , ,

5 comentarios

Subscribe to comments with RSS.

  1. Fantàstic!

    neru24

    13 diciembre, 2011 at 4:42 PM

  2. Hola Robert,

    enhorabona per el article i per la valentía de dir el que penses. Si es una estrategia SEO de link baiting, segurament funcioni i tindràs moltes visites i comentaris!🙂

    Ara, seriosament, crec que ets molt injust amb el Barça. Jo no sé de tactiques, ni tinc memoria per alineacions, no se molt de futbol… pero de una cosa estic segur… Per remuntar un gol en contra al Bernabeu, quan tothom et dona per mort, ni els teus creuen en tú, i acabar remenant la pilota davant dels rivals que miren impasbiles com arrives a la porteria… es mooolt dificil

    Em fa molta gracia el argument de la sort…. Acas no es mala sort que Valdés errés la passada al segon 20? I el Barça, es va sobrepossar. Si haguessin marcat el gol de Ronaldo, estic segur que haguessim acabat 2-4… i no cal imaginar molt, el dia del 2-6 vem remuntar 2 cops. I aquell equip no era tan diferent. Messi estava encara per implosionar (ja havia esclatat pero no encara com fals 9), segurament aquest Barça guanyaria a aquell equip…. van guanyar 6 titols, aquest pot guanyar 5 aquesta setmana…

    Cesc, Iniesta, per a mi van estar espectaculars, contra un rival titanic, si be es veritat que molt inflat per la premsa cavernaria i les pors culers, pero que apreta, mossega i no deixa jugar… tot i aixi el barça es va impossar com diu Lillo amb “la agua fina que te va calando”

    Eterns.

    Senzillament… etern. Com va dir ahir el Marius Carol, els culers MAI a la vida vem arribar a somiar en tanta feliçitat. Remuntar gols als bernabeu, ensfonsar entrenadors blancs, guanyar titols cada any de 3 en 3, fer babejar al mon, tenir als millors jugadors picant a la porta…. us he adonat que desde Larsson els jugadors venen aquí a guanyar la Champions? Henry, Villa, Cesc, Alexis…. es molt gran. De tots els equips de Europa, només un representa a Europa, el pais que va inventar el futbol, a japó. I es el nostre. El club dels nostres pares. Dels nostres avis. Dels 14 anys sense una lliga. Jo ja en porto 12 desde que vaig neixer!

    I despres de 3 anys guant…. ara 5 titols… qué més volem? La trampa de les excuses (no haver fet preparació, lesions, etc) seria acceptar que el barça no està fi. Jo ho nego rotundament. Es el millor Barça mai, com ho va demostrar dominant al Bernabeu i anulant al seu rival.

    El millor de tot, es que el millor esta per venir.

    Eterns.

    Quan recordem aquests dies, i parlem amb orgull del que tots vem aconseguir, no ens perdonarem haber dubtat de aquest equip. Sería una carga massa pessada, que jo no vull arrosegar. Un dia s’acabarà, i prou, pero mentres….. a gaudir.

    Eterns.

    PD: mai més et deixaré el carnet del Barça!

    Xavier

    13 diciembre, 2011 at 9:55 PM

  3. Bona Xavi, aquesta. De fet t’ho compro tot perquè no dius res que jo no pensi. Repassa els posts anteriors i els meus tuits i veuràs que la meva confiança en aquest equip és cega. S’han guanyat tot el crèdit possible i, si no guanyen res aquesta temporada, jo me’ls creuré igual. Perquè han construit un relat, un idioma únic i un segell propi que es reconeix arreu. I això és molt més difícil que guanyar un títol.

    Ara bé, en aquest article simplement defenso la teoria de què el Barça no va fer un partit extraordinari i, molt menys, un bany. No va estar tant brillant, ni de bon tros, com ho va estar en el 0 a 2 de lliga o el 5 a 0 de la passada temporada. Sens dubte, no és un dels millors partits del Pep Team, malgrat la transcendència.

    Ara bé, simplement es tracta d’una opinió, d’una anàlisi personal. Potser no hi estaràs d’acord però el que no pot ser es que no poguem dir res que se surti del discurs de tot és de color de rosa. Crec que hi ha jugadors que no estan tant bé com d’altres anys i no passa res per dir-ho. Ningú pot rendir de la mateixa manera durant anys i anys i, lògicament, hi ha pujades i baixades en el rendiment.

    De veritat creus que sóc injust dient això? M’agrada el teu discurs però jo només parlo d’un partit i d’una temporada que, per cert, és la pitjor en números de la etapa Guardiola. I això no es pot rebatre.

    I, sí, el Barça ens fa molt feliços i sobretot ens fa sentir molt orgullosos d’una identitat que no perd, passi el que passi.

    PD: pensa que, de moment, el teu carnet el tinc jo.😉

    Una abraçada

    @robertlozano_

    14 diciembre, 2011 at 12:39 AM

  4. Amics meus tots! No us baralleu per uns carnets! XDD
    Anem al tema… Estic d’acord amb el Robert que el de dissabte no va ser un dels millors partits d’aquest equip, fet que li dóna encara més importància als 3 punts aconseguits.
    Amb tot, no comparteixo l’anàlisi del partit. El Barça va ser-ne el clar dominador des del 15 de la primera. Els blancs, tot i mossegar després del gol (crescuts per l’eufòria del moment), els hi va durar ben poc la ràbia (ben entesa) i van anar tirant metres enrere en la mesura que els nostres nois dominaven l’esfèrica. Cert que el gol de Xavi s’ha d’atorgar a la sort d’un rebot, però, quants cops hem vist a l’egarenc empalmar una pilota amb aquella determinació? Pocs. Fruit clarament de la confiança del Barça sobre el camp.
    Cert és que després del 1 a 2 la superioritat va passar a ser insultant, però estic convençut que la victòria hagués arribat igual si no entra aquella pilota.
    El que no comparteixo gens, però, és la valoració individual. Menys en el cas de Cesc, força fosc gran part del partit, crec que l’exhibició d’Andrés Iniesta va ser un escàndol, tant a la primera (tot i que em menys mesura) com a la segona; i qualificar-li algunes accions d’individualisme no em sembla negatiu, al contrari! Sempre he pensat que si el de Fuentealbilla signés una mitja de gol aproximada a la de Cesc, seria el millor jugador del món.
    Finalment… Tema Puyol. Sé que ara obriré una caixa dels trons que provocarà una conversa airada el pròxim Gàmez, però em veig obligat a fer-ho…
    El capità està gran, i el partit de dissabte es va notar massa. Erràtic en algunes ocasions, amb errors defensius que habitualment no cometia i més lent del que estem acostumats en ell. Amb tot, és cert que va saber suplir aquestes mancances amb el caràcter que l’ha convertit en el gran capità que és. Però el partit de dissabte, i els següents d’aquesta transcendència, han de ser per Mascherano.

    Apa… Ja us he donat “CARNAZA” pel pròxim #Gámezdecopes!!

    Salut!

    Oriol

    14 diciembre, 2011 at 11:01 AM

  5. Puyol fa el seu millor partit en molts mesos, és un dels més destacats de l’enfrontament, i va i tu el tires als lleons…..

    No has triat el millor moment per fer-ho però no és cap bajanada (i crec que ho veu gairebé tothom) que els millors anys del Capità ja han passat. Dit això, crec que l’ànima i l’esperit que li posa el Puyol a partits d’aquesta magnitud és inigualable. Pensa una cosa: a Guardiola no li va tremolar el pols a l’hora de deixar Villa a la banqueta però, en canvi, sí que va deixar al millor central que té l’equip en aquests moments, Javier Masquerano.

    Crec que va ser una aposta personal que consistia en canviar l’excel·lència de Masche per l’ànima i el cor del Puyol. I va ser una aposta del tot encertada!

    @robertlozano_

    14 diciembre, 2011 at 5:18 PM


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: