DISCURSO DEPORTIVO

Por Robert Lozano Vergés

Qui sóc

with one comment

Em dic Robert Lozano i tinc 27 anys. Quan era petit volia ser gran i, de passada, president del Barça. Avui dia voldria tornar a ser petit i, ja que hi som, magnat dels cromos de futbolistes d’aquells àlbums que mai vaig poder o saber acabar. Qui comerciava amb els cromos era el “capo” del pati i pel del Koeman et demanava una fortuna inabastable… Ni pel del Guardiola i el del Zamorano junts te’l donava!!!

Pel mig hi haver una etapa difusa, entre els parracs de les genolleres i el borrissol de la barbeta. Una època de fantasia en la que em fascinaven els aeroports i l’olor a desconegut que duien noms com Duala, Iquitos o Tonga. Somiava conèixer llengües antigues i oblidades. Volia ser viatger i viure aventures, fer de detectiu de llibres antics, descobrir coses i apuntar-les en aquells diaris de pàgines groguenques i arrugades que et caben a la butxaca. Volia lluir barret de dia i vestit de nit. I rellotge de butxaca. Sempre envoltat de dones aduladores i perverses, per suposat. Vaja, em vaig crear una pseudo identitat que barrejava el millor del James Bond (Sean Connery, és clar) i de l’Indiana Jones. Fortuna i glòria.

Amb totes aquestes papallones al cap, podia haver estudiat arqueologia o podia haver-me presentat amb la maleta i les sabates desgastades a la porta del CSIC. Però no. Vaig tenir la ocurrència de què el periodisme recollia una mica d’això i una mica d’allò. Amb sort podria tractar qüestions ben diverses, parlar amb tot tipus de gent i conèixer indrets i cultures llunyanes.

Potser el periodisme és només un “accident”, un mitjà que em permet fer una de les millors coses que hi ha a la vida: explicar històries. M’agradaria explicar aquelles que descobreixen el que hi ha darrere de l’esport i la inexorable relació que té amb tots els àmbits de la vida. I també voldria explicar històries desconegudes sobre llocs desconeguts. Llocs com Sibu, Sulawesi o les illes Perhentian. Sobre Vanuatu o Wakatobi. Tot això mentres no em compro un barret i un fuet i vaig a buscar el calze sagrat que el bo del Harrison Ford va deixar escapar per una rossa de mirada seductora i intencions perverses. I és que sempre són rosses…

Written by @robertlozano_

9 marzo, 2010 a 10:31 AM

Publicado en Qui sóc?

Tagged with ,

Una respuesta

Subscribe to comments with RSS.

  1. Un dia tendremos que ver la serie. You’re a man 2.0.

    Guti

    9 marzo, 2010 at 11:32 AM


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: